Blog

Arquitectura de Base

No us perdeu el documental “Arquitectura de base” del col·lectiu càmeres i acció associació.

Un grup de joves estudiants d’arquitectura formen l’Associació ESFA (Espai Social i de Formació en Arquitectura) per a treballar la vessant social de la seva professió. Les ganes de proposar noves formes de fer arquitectura, des de la sostenibilitat, la participació comunitària, l’accessibilitat, etc. les condueix a trobar-se amb en Flor. Una persona en situació sense llar amb una visió àcida i crítica sobre la realitat socio-econòmica actual, amb qui s’endinsen en un projecte de bioconstrucció que els obliga a afrontar innombrables conflictes interns al voltant del voluntariat, la cooperació, l’autogestió i la vida en general.

D’altra banda, coneixerem també les realitats d’altres col·lectius i cooperatives que compten amb ex-participants d’ESFA. Així, el col·lectiu Volta implicat en la Cooperativa d’Habitatge de Vallcarca o la Cooperativa Celobert, ens explicaran quina ha estat la influència que ESFA ha tingut en la seva forma d’entendre l’arquitectura en l’actualitat.

Anuncis

CARREGADES DE RAONS

Volem compartir la nostra preocupació per la més que probable desaparició de les poques edificacions que encara conformen el nucli antic de Vallcarca, i el caràcter densificador i aliè que pot prendre la nova urbanització. Per això el present document pretén dotar d’arguments a la lectora per a poder valorar la necessitat o no de derogar la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’Avinguda Hospital Militar – Farigola de 2002.

El barri de Vallcarca, especialment els voltants del carrer Farigola han patit les conseqüències devastadores de l’aprovació l’any 2002 de la Modificació del Pla General Metropolità de Barcelona. Aquest pla, preveu l’enderroc de la pràctica totalitat del casc antic del barri, a la vegada que modificacions al traçat dels carrers (c. Argentera), nous vials, noves alineacions als carrers, la construcció d’una rambla entre Av. de Vallcarca i c. Bolívar, i la densificació de l’edificació amb alçades fins ara inèdites al barri.

L’afectació de 2002, no venia de nou ja que des del PGM de 1976 Vallcarca percebia un futur incert degut a l’afectació pel projecte de La via “O” (una ronda que comunicava Gràcia amb Collserola que finalment fou desestimada). Tanmateix, és arran de l’aprovació definitiva de la MPGM el 21 de maig de 2002, que s’han intensificat els conflictes derivats com les expropiacions i compres, abandó i enderroc.

Durant la fase de l’enderroc (encara no completat, sortosament), la major part dels comerços i tallers (teixit social i econòmic) que conformaven la geografia viva del barri han desaparegut, forçant, doncs a les habitants a abandonar-lo, transformant el casc antic de Vallcarca en un indret inhòspit.

Allà on hi hagueren habitatges, tallers i comerç ara hi ha solars buits, brutícia i runa. Les façanes de les cases, mostren evidències del pas del temps, de la degradació, s’hi llegeix “l’afectació” que impedeix realitzar-hi obres de millora. Acompanyant la ràpida destrucció, la decadència dels edificis resistents impregnen el barri d’una terrible melancolia.

El veïnat, però, no s’ha rendit davant la tristor, i així desenes d’associacions i entitats treballen per a millorar el barri, per entendre el territori i modificar els processos de degradació. Durant els darrers anys els buits s’han omplert de camps de futbol, places, horts… així creant noves identitats, transformant l’imaginari i ensenyant que encara és possible que les veïnes siguin l’agent transformador del propi entorn.

És per això que us convidem a llegir amb detriment cada dada d’aquest procés especulatiu urbanístic, a reflexionar-hi i a participar de la nostra reivindicació, que és també la vostra, com habitants crítiques, propositives i creadores. Creiem fermament que no existeix una forma adequada de generar espais si no és des de la participació de la ciutadania, des de la implicació activa de cada una de les persones en els seus projectes de futur. Des d’aquí exigim la paralització del MPGM 2002, ja que és totalment aliè a la realitat del conjunt social i ambiental que l’habita. Exigim la redacció del Pla Popular de Vallcarca, participatiu, actiu, sostenible i ecològic, i socialment exigim valentia a l’administració, la mateixa que les veïnes de Vallcarca desprenen cada dia.

https://assembleadevallcarca.wordpress.com/

Un pla popular per Vallcarca

Els barris com Vallcarca, són el resultat del treball col·lectiu de les seves habitants prolongat durant generacions. El barri és la materialització dels metabolismes socials d’una societat així com cada edificació és una part indispensable per comprendre la ocupació urbana d’aquest indret (lloc) i les formes de vida que l’han creada. Vallcarca és un barri popular conformat a partir dels processos intrínsecs de l’arquitectura tradicional.

Síntesis de paisaje cultural y patrimonio inmaterial, la arquitectura tradicional ha conformado los escenarios de nuestra historia. Su enorme diversidad, su deslumbrante belleza y su perfecta inserción en el medio, la caracterizan como uno de los géneros patrimoniales más ricos y más variados. Su importancia es enorme como expresión de la colectividad, como reflejo de las condiciones naturales y como soporte del patrimonio inmaterial.”

Alfonso Muñoz Cosme, Director, Revista Patrimonio Cultural de España nº8 – 2014

Des de l’òptica del patrimoni entès com a patrimoni cultura, no té sentit la conservació d’elements aïllats i singulars en entorns totalment transformats, és necessari comprendre el patrimoni com un conjunt indissociable. Les façanes, les amplades dels carrers, les tipologies, les alçades, els materials o les tècniques entre d’altres, conformen el Lloc, i són apropiades a la geografia i processos ecològics de l’emplaçament on han sorgit.

Des d’aquest punt de vista i amb ferma voluntat de no esborrar la nostra història, exigim que es protegeixi el barri de Vallcarca, com a suport material de l’imaginari col·lectiu del veïnat i com a part fonamental de la identitat de Barcelona.